Àngel Blanc Cel

Aquest llibre és d’una poesia d’estètica fosca, doncs és ple de foscor perquè he passat moments de poca llum en la meva vida, ara visc en un dia radiant però durant un temps vaig veure com la nit fosca era tot el que m’envoltava, la claror ja te la trobes a diari en els anuncis publicitaris plens de frases positives que només volen vendre’t els seus productes.

Més negre que l’atzabeja parla de la mort, la guerra, la moda, l’esquizofrènia (malaltia mental que pateixo) i l’espiritualitat, també toca l’amor i la llibertat entre d’altres temes. I parlant de poesia m’anomeno poeta maleït ja que la meva obra no es ven gaire i no arriba perquè no és de gran qualitat, doncs sóc poeta de barri i ni tan sols sé escriure però m’agrada fer-ho, em sento útil i lliure quan escric i dono forma a la meva creativitat. Parlo de maledicció doncs vaig fer vida de poeta maleït, sexe, tòxics i poesia. La bogeria també forma part d’aquesta maledicció, no em puc comparar amb els poetes maleïts perquè no tinc tant talent com ells, doncs hauria de dir que sóc un poetastre maleït.

Sempre m’ha agradat separar la poesia per colors i crec que aquest llibre és negre. Moltes tribus urbanes l’han integrat com a forma de vida i és perquè el color negre representa moltes coses, com la tristesa del món, el dol per als qui han marxat, la nit, l’univers infinit, les ninetes dels ulls o sigui les mirades i la foscor que hi ha en la vida. Així de negre pot ser el futur si no cuidem el present, així de negre són moltes parts del nostre passat, negre com el carbó, negre com el petroli, negre com el corb, negre com el buit que sentim quan no tenim llibertat. El negre no ha de ser un color desagradable ja que forma part de nosaltres, ha de ser una manera d’entendre el blanc, de contrastar, de comparar, d’analitzar la foscor per entendre la llum, aquella llum que tots tenim dins.

P.V.P. 10,95 €

Ingresar en cuenta

Envíos para España, otros países consultar