Joan Lalucat Vehil

Aquest llibre titulat “Retrats naturals” és el recull del projecte final del grau superior d’il·lustració, presentat el mes de febrer de 2015. A partir del coneixement de la sinestèsia, on els afectats perceben els colors, sons i números (entre d’altres) de manera diferent, vaig voler crear diverses connexions a partir del que veiem i sentim. Per realitzar-ho vaig utilitzar el retrat psicològic i els sons de la naturalesa. Volia repre-sentar diverses emocions de l’ésser humà a partir del retrat i els sons de la natura. D’aquesta manera podia expressar una emoció d’una manera visual i sonora. Aquesta combinació dels dos elements feia que el fet de contemplar el quadre realitzat, i alhora el seu so corresponent, provoqués sensacions diferents que si ho fes per separat. Aquesta experiència em feia plantejar l’origen de les emocions, donant-li la mateixa importància tant a la mirada d’un retrat, com al so de l’aigua, la pluja, el foc o un llamp. Si partim del tòpic d’una persona retratada plorant, i li afegim el so d’una pluja, podríem dir que els dos elements es complementen, però per què? És la representació visual la que ens transmet la major força de l’emoció? O és el soroll de la pluja el que ens entristeix? Si és així, és per la seva sonoritat o perquè les gotes ens recorden a les nostres llàgrimes? Llavors, seria correcte dir que la natura esta dotada de psicologia o bé som nosaltres que tenim la necessitat d’associar les nostres emocions? Això és el que ús proposo amb aquest experiment, el fet de qüestionar-nos aquests conceptes, ja que potser el que és realment interessant és que cadascú tregui les seves conclusions, o si més no, gaudir de l’experiència.